S’inclou el part com suposit d’hospitalització a l’efecte del permís als familiars de fins a segon grau, sigui per consanguinitat o per afinitat.

El Tribunal Suprem ” Sala Social ” dicta sentència en unificació de doctrina i estableix que el part normal (sense complicacions), pel fet de tenir lloc la hospitalització de la parturienta donarà dret a gaudir permís retribuït als seus familiars ( Data: 23 d’abril de 2009, Recurs de Cassació núm. 44/2007)

Aquesta sentència, té el seu origen en la demanda núm. 000177/2007 interposada pels serveis juridics de la UGT, la sentència estableix que l’Art. 37, Apartat 3. b) de l’Estatut dels Treballadors  és norma de dret necessari ( de mínims ) i que cap Conveni ( norma de rang inferior ) pot establir un criteri diferent que perjudiqui al treballador.

La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, d’igualtat efectiva de dones i homes , va modificar l’Art. 37 de l’Estatut dels Treballadors pel que fa als permisos per naixament de fill, mort, accident o malaltia greu i hospitalització, en afegir un nou supòsit per als casos d’intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi repòs domiciliari.

Aquest permís, en el cas de part, ha vingut sent sistemàticament denegat en moltes empreses a la resta de familiars, en no considerar el part sense complicacions com hospitalització. Això suposa que una situació d’intervenció quirúrgica sense hospitalització comporta més dies de permís que un part normal sense complicacions, amb la qual cosa es crea una clara situació de discriminació.

 Aquesta situació ha estat clarificada per una sentència del Tribunal Suprem de 23 d’abril de 2009 recentment publicada que dona  la rao a la UGT en una demanda de conflicte col·lectiu presentada pel nostre sindicat en l’Audiència Nacional ” Sala Social “que va dictar sentència el 22 de gener de 2007 (núm. 0005/2007), i que inclou el part com suposit d’hospitalització a l’efecte del permís als familiars de fins a segon grau, sigui per consanguinitat o per afinitat.

La referida sentència, assenyala que la Llei només parla d’hospitalització, sense disntingier les causes que la motiven, ni condiciona el gaudir de la llicència  a la concurrencia d’un altre requisit, considerant que l’ingrés de la partera és, i té com a finalitat, com qualsevol altra hospitalització, rebre l’assitència mèdica – sanitaria precisa, per la qual cosa no es pot distingir l’hospitalització per malaltia de l’hospitalització per part i considera que  “ …. n’hi ha prou amb l’hospitalització perquè es generi el dret a la llicència qüestionada, sense que calgui la malaltia més o menys greu de la dona partera. El vigent text legal accentua aquesta solució interpretativa d’acord amb el seu tenor literal, en concedir la llicència sense necessitat d’hospitalització, quan per la intervenció quirúrgica es precisi repós domiciliari, repòs que sempre necessita la dona després del part, acte que freqüentment necessita de cirurgia menor “

 Un altra qüestio que aclareix la sentència és el referent a la comunicació dels detalls de la malaltia “ si a la llicència es té dret sempre que existeix un part amb hospitalització d’un familiar, dins del segon grau de consanguinitat o afinitat,resulta innecessària comunicar les característiques del part, si ha estat normal o complicat, detalls que no pot reclamar l’empresa, qui sol pot exigir que es justifiqui la causa de la llicència….” 

 Novament la iniciativa dels serveis juridics de la UGT ha permès que el Tribunal Suprem , dicti doctrina i resolgui ( en aplicació de l’Art. 37, 3.b) de l’Estatut dels Treballadors , en concordança amb l’Art. 8 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes ), que diu : ” Basta  con la hospitalización de la parturienta, par que se genere el derecho a la licencia ( de familiares hasta 2º grado según nuestro convenio),sin que se precise la enfermedad más o menos grave de la mujer”